patologies

Síndrome d’apnea del son

Síndrome d’apnea-hipoapnea del son en adults

La síndrome d’apnea del son és una alteració en la qual les persones ronquen i fan parades respiratòries durant el son; es caracteritza per tres símptomes:

  • Roncs intensos
  • Apnees (o parades respiratòries) que fraccionen el ronc i el son
  • Somnolència durant el dia (molt evident en situacions avorrides).

Sol associar-se a persones obeses, i actualment se n’ha demostrat la presència en persones sense sobrepès o fins i tot primes. La causa sol ser genètica.

 

Síndrome d’apnea-hipoapnea del son en nens

Un 10-12% dels nens ronquen, i d’aquests, un 2-3% presenten apnees.

El ronc, que és el soroll que fa l’aire quan entra i surt de les vies respiratòries, és irregular i molt intens, i crida clarament l’atenció dels pares perquè se sent des de fora de l’habitació.

És molt important descartar les apnees en nens roncadors ja que aquestes s’han relacionat amb dificultats d’aprenentatge i trastorns en el desenvolupament.

Altres comorbiditats mèdiques associades són l’obesitat, la diabetis i la hipertensió.

Cal realitzar un diagnòstic i un tractament prematurs d’aquestes patologies del son a fi de minimitzar-ne les conseqüències associades en els nens

Insomni en adults

Dificultat d’iniciar el son, fraccionament del son o despertar precoç amb la impossibilitat de tornar a conciliar-lo.

L’insomni és un símptoma que alguna cosa ens està afectant. Cal identificar la causa d’aquest mal dormir. Existeixen més de 40 causes i cal identificar-la per poder tractar directament al causa.

A l’Institut del son diagnostiquem quina es la causa del teu insomni i en fem un tractament personalitzat.

La majoria de la població pateix de privació de son. Aquest fer pot comportar:

  • Disminució de les capacitats cognitives i atencionals.
  • Major risc de patir trastorns de l’estat d’ànim, o altres trastorns psiquiàtrics.
  • Major probabilitat de patir un accident cardiovascular.
  • Major probabilitat de desenvolupar obesitat o diabetis.
  • Una disfunció del sistema immune.
  • Major risc de mortalitat.

Augmentar la qualitat i la quantitat de son afavoreix la millora de símptomes psicosocials associats així com pot prevenir l’aparició de patologies cròniques o millorar les conseqüències de les mateixes.

Insomni conductual infantil

Un 30% dels nens pateixen insomni conductual infantil: dificultat per iniciar el son sols sense l’ajuda dels pares o despertars durant la nit amb la demanda de la presència dels pares.

La manca d’hores de son i uns hàbits de son inadequats es relacionen amb disfuncions cognitives i conductuals, baix rendiment escolar, dificultats en l’atenció i l’alerta, retard del desenvolupament i conductes desafiadores.

Cal realitzar un diagnòstic i un tractament prematurs d’aquestes patologies del son a fi de minimitzar-ne les conseqüències associades en els nens

Alteracions del ritme circadià

Es donen principalment en la gent que treballa de nits o a torns rotatoris. També en adolescents que desplacen al tard l’hora d’anar a dormir o en la gent gran que es dormen abans d’hora.

La principal característica dels trastorns per causes circadianes és una alineació errònia entre el patró de son del subjecte i el desitjable en la normativa convinguda socialment. El subjecte no pot dormi quan té son i ho desitja, i com a resultat, es produeixen episodis de son en hores inadequades, o bé la vigília apareix en moments no desitjats.

Les principals conseqüències es donen a nivell metabòlic, cognitiu, afectiu i, a la llarga, cardiovascular.

Síndrome de cames neguitoses

Es caracteritza per una desagradable sensació d’incomoditat a les cames durant els períodes de repòs, i generalment abans de l’inici del son. Disminueix o desapareix amb el moviment de les extremitats inferiors. Aquest fet ocasiona dificultats per iniciar el son i dóna lloc a un insomni d’inici. Freqüentment, s’associa a una mioclònia nocturna o MPP.

Moviments periòdics de les extremitats (MPP)

Mioclònia nocturna: la presència de moviments periòdics de les extremitats durant el son i sacsejades brusques i repetitives de les extremitats.

Hipersòmnia

Es la somnolència excessiva durant el dia.

Molts cops és deguda a un son insuficient (privació de son) o un son poc reparador (son de poca qualitat). D’altres vegades són degudes a causes mediques, biològiques o psicosocials.

Les patologies principals a descartar son:

  • Síndrome d’apnea del son
  • Narcolèpsia
  • Privació crònica de son

Cal quantificar la somnolència diürna i identificar la causa que la provoca a fi de donar un tractament adequat i personalitzat.

Parasòmnies

Es donen freqüentment en nens tot i que també podem trobar-ho en adults.

S’agreugen en situacions d’estrès o en situacions de privació de son.

Somnambulisme

Es coneix bàsicament pel caminar dormit, tot i que en nens la seva conducta pot variar a estar assegut al llit o fins i tot fer accions que han après durant el dia.

Terrors nocturns

Es caracteritzen per plor brusc i inesperat del nen, amb una expressió de por intensa a la cara i suor freda.

Malsons

El nen explica clarament el que ha somiat i què l’ha despertat, com ara fets angoixants relacionats amb por, animals que l’ataquen o conflictes amb altres nens.

Bruxisme

Carrisqueig de dents.

Somnilòquia

Expressar sons verbals amb poc contingut semàntic, lligats normalment a somnis.

Moviments rítmics durant el son

Moviments automàtics d’autobressoleig per agafar el son.

Sexòmnia

Somnambulisme sexual. La sexòmnia es defineix com l’aparició de conductes sexuals durant la fase del son profund.

Ús de cookies

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació.

TANCAR